dimarts, 16 de febrer de 2016

ESTIC FARTA!!!!!!!

No aguanto més!!!!
Estic fins el capell de la violència masclista, de la corrupció política, de l'afany dels poderosos per dominar el món, de la troika, de la borsa, de la dependència que tenim de la banca, de sentir-me mal pagada i poc valorada a la feina, de pagar impostos, i que no reverteixin socialment als ciutadans, de la gent hipòcrita, dels que miren a un altre banda quan veuen coses que no els hi agraden, de parlar del temps quan no sabem què dir, de converses estúpides i banals, del mal humor i males cares d'alguns i algunes, de la injustícia de les lleis actuals que empresonen uns titellaires i deixen en llibertat assassins i pederastes, de que Catalunya no siguem ja independents, de dependre d'Europa i de la Merkel, de l'euro i la mare que el va parir, del petroli i les energies contaminants, del menjar prefabricat i ple de conservants, emulsionants i estabilitzants, del islamisme radical i dels terroristes violents, dels contractes laborals precaris, de que moltes famílies pateixin per arribar a final de mes, de la fam al món, del consumisme salvatge, dels que demanen  crèdits per comprar-se un Iphone i es compren la funda als "top manta", de la indiferència dels petits burgesos, del esnobisme i dels amos del gossos que es caguen al carrer i no recullen els excrements de les seves estimades mascotes, dels mals conductors, que no respecten les senyalitzacions i dels que corren massa i dels que en lloc de sang a les venes hi tenen alcohol i altres substàncies.
Estic farta de la gent que somriu poc, dels que no saluden, dels que criden i s'enfaden sense parar, dels caps que maltracten als seus subordinats, dels que fan poc i critiquen molt, dels que perjudiquen als altres per salvar-se ells mateixos, de la tele basura, de la música merament comercial i que dura 4 dies, de les models de Victoria's Secret que vomiten i i defequen abans de la passarel·la, de la bellesa efímera i superficial, del periodisme sensacionalista, dels reality shows, de les pelis dolentes i comercials.

Podria estar més estona escrivint tot allò del que estic farta, però ja m'he cansat.
Em sento molt identificada amb la Mafalda, quan diu:
Pareu el món, que vull baixar. Però com que no tinc aquesta opció, vaig a treballar per a fer un món millor. 

A veure si puc arreglar alguna de les coses de les que estic farta. Apa, ciao!!!!












divendres, 1 de maig de 2015

Mamaaaa!!!! Vull ser independent!!!!!

El nen i la nena criden: Mama, vull ser independent.
L'estat de l'ésser humà tendeix cap a la independència.
Els catalans som éssers humans.
Per tant, els catalans cal que siguem independents.
Independents per triar qui volem que ens governi.
Independents per parlar català i no sentir-nos culpables.
Independents per gestionar els nostres ingressos i despeses.
Independents per ser nosaltres mateixos.
I que consti que no és res personal contra l'estat espanyol. És simplement que ens hem distanciat tan que ja no hi ha volta enrere.
Seria com un matrimoni que han perdut els que els unia, es discuteixen, es barallen, pateixen, i finalment, es separen, i curiosament, al llarg del temps segueixen sent amics.
Jo, encara que soc Catalana "pota negra": nascuda a Catalunya, de pare i mare catalans i avis també catalans, no es que tingui un sentiment arrelat a la terra: sí estic orgullosa de ser catalana, però si fos andalusa no em faria res. Però be, dona la casualitat que soc catalana i visc a Catalunya, i vull que el meu país es faci des de dins i que no ens ho arreglin des de Madrid.
A veure que passa el 27-S. Por fa, por fa, que guanyin els partits independentistes per majoria absoluta, por fa, por fa.
Si no és així, ens costarà remuntar, i no descarto fotre el camp a un altre lloc.
Bé, això és una "xuleria", ja que tot el que tinc, està aquí, la meva terra, la meva família, els meus amics, el meu gat,...
Per tant, m'he proposat, entre altres coses, parlar de la independència i "convertir" a tots els catalans i catalanes amb independentistes.
Però tinc que anar amb compte per no ferir sensibilitats. M'he adonat que és un tema que fa saltar "xispes" i que hi ha una sensibilitat especial al respecte.
Bé, imaginem que ja he convençut a tots els catalans i catalanes que siguin independentistes, i guanyem les eleccions.
I ara què?
Ara ve la segona part: si guanya ERC o la CUP no passa res. Ja m'està be, però si guanya CIU, és horrorós, seria com reviure el mal son d'estar governats pel PP.
Per tant, un cop tots siguem independentistes, cal convèncer als ciutadans que es facin d'esquerres.
Un cop que tothom s'ha fet d'esquerres, que fem?
Hem de deixar clar que ser d'esquerres no vol dir que et solucionin la vida, no.
Les polítiques progressistes passen per que tothom s'arremangui i comenci a treballar pel be comú.
Si tu estas be, jo estic be i per tan tots estem be.
Jo t'ajudo a tu però un cop tu ets ajudat, has d'ajudar a altres.
Cal ser honestos i pagar els nostres impostos, i participar en la política perquè aquest impostos s'administrin de manera equitativa.
Cal deixar de mantenir bancs, i que els bancs estiguin al servei del poble.
Cal expropiar tots els pisos buits i emplenar-los de gent.
Cal potenciar les energies sostenibles: que cada vivenda pugui tenir les seves plaques solars i les seves bateries per recollir la energia.
Cal potenciar el comerç de proximitat i els horts ecològics.
Cal fer més vida al carrer: festes populars, actes culturals gratuïts per les famílies.
Cal adequar espais per a joves: que es puguin autogestionar ells mateixos.
Cal esplais pels nens i pares.
Cal potenciar el voluntariat per acompanyament a gent gran
Cal que els escolars tinguin accés a estudis superiors (cicles formatius i universitaris)sense que els diners o la distancia siguin un obstacle.
Cal una sanitat pública eficient i real, i que l'usuari es responsabilitzi i en faci un bon ús.
I així puc seguir fins l'infinit i més enllà.
Resumint:
primer vull ser independent, segon vull governs progressistes i del poble, i tercer, participació i responsabilitat per part dels ciutadans.
Només així podrem ser feliços i menjar anisos.
Apa, siau.

dissabte, 11 d’octubre de 2014

Els segadors

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, 

Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors

de la terra. Bon cop de falç!



Que tremoli l'enemic 
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes. 
Bon cop de falç!Bon cop de falç,
 Defensors de la terra!
Bon cop de falç

 Aquesta és la lletra de l'himne oficial de Catalunya. Últimament es canta molt, degut al proces de transició de Catalunya.




El seu origen data de la Guerra dels Segadors,  al  segle XII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.



La terra és per qui la treballa.


Actualment també estem defensant la nostra llibertat: llibertat per triar el que volem i que no ens deixen triar. Ja fa molts anys, per no dir, segles, que estem patint l'espoli de l'estat espanyol, i ja estem farts. De moment, no demanem la independència, tan sols volem que ens deixin votar si la volem, i ni això podem aconseguir de moment. Queda molta feina a fer, d'aquí al 9 N. En un país normal, votar és normal, però sembla que la  Constitució espanyola diu que no hi tenim el dret.
El dret legal, no ho se, perquè no conec les lleis, ara, el dret polític sí que el tenim, i les lleis son per les persones i per canviar-les si el poble ho demana. I ara, Catalunya demana poder triar el seu futur polític.
Tenim dret a decidir!!!!! 
Tenim dret a triar!!!!!
Un cop haguem aconseguit la independència, haurem de seguir triant qui volem de cap de colla, i els que ara hi han, tampoc convencen, doncs tenen un passat, no massa transparent.
Actualment estan sorgint mobilitzacions ciutadanes i polítiques que diuen que les coses es poden fer d'un altre manera.
Els governants han de mirar pel be dels ciutadans, i fer una política transparent i participativa de debò.
De moment els ciutadans estem fent els deures, i sembla que els polítics a favor de la consulta també.
esperem que continuï així i podem aconseguir de veritat una Catalunya rica i plena ja.
Visca Catalunya lliure!!!!
Vull votar!!!!
I votaré: Si, Si.


dilluns, 30 de desembre de 2013

LES XARXES SOCIALS

Aquests dies de Nadal i arrel de un esdeveniment que no ve al cas, m'he dedicat a fer la tafanera per facebook i You Tube. M'he donat compte que hi ha molta gent que disposa de temps lliure per publicar vídeos, fer comentaris, etc... El meu temps lluire, no l'utilitzo normalment per explorar les xarxes socials, però aquestes dates he fet una excepció.
Fins i tot, he creat un perfil anònim on he tingut la llibertat de fer comentaris dins de grups i llocs poc recomenats per la gent ben pensant i un comentari innocent s'ha convertit en un exabrupte d'improperis i insults a la meva persona.
Costa poc provocar a alguna gent, que, repeteixo, utilitzen el seu temps lluire per descarregar la seva ira contra altres, que no pensen igual que ell.
La majoria son gent jove, no és la meva generació per tant, no entenc gaire bè aquesta afició que tenen.
Hi ha grups i llocs a facebook que inspiren bon rotllo, però hi ha altres que fan pena i l'unic que m'inspiren a mi és llàstima però a molta gent els hi dona peu a dir el que els hi passa pel dellonses, insultar, amenaçar i fins i tot es fan passar per altres. No se si es donen compte del mal que poden fer, i que es fan ells mateixos però allí estan.
També m' he adonat del poder dels mitjans de comunicació: parlen i difonen notícies, algunes amb molt mala baba, manipulen converses i paraules i fan énfasi on els hi interessa per guanyar audiència.
Amb un moment poden acabar amb la bona fama de una persona i la poden deixar marcada per tota la vida.
S'ha d'anar molt amb compte amb el que publiques per les xarxes, sobre tot, si dones la cara, ja que tot el que diguis o facis, pot ser utilitzat en contra teu.
Un dia et fas una foto amb els amics amb una postura indecorosa i al cap de 2 hores, totes les teves amistats la poden veure. Fas alguna broma de mal gust i l'endemà pots tenir els mossos a casa per un delicte que ni recordes que l'has comès, i llavors has de borrar el teu perfil i formar-te una nova identitat, o pots entrar al programa de protecció de testimonis, com a les pel·licules de Hollywood.
A tot el que em llegueixi, vigileu, sigueu discrets, i si publiqueu a You Tube o a facebook, que no se us vegi la cara perque sortireu a tots els telenotícies al cap de 2 dies.
Si voleu, feu-vos un perfil anònim, com jo, i mai, mai doneu la cara.
Ah, i l'Hispachan, ni mirar-lo. 
Apa siau.